Categories
Documents

24 de novembre de 1209

Agnès de Montpeller, vídua de Ramon Roger Trencavell, cedeix tots els seus drets a Simó de Montfort

El 10 de novembre de 1209 el jove vescomte Trencavell va morir de dissenteria a la seva presó de Carcassona. Simó de Montfort va fer exposar de seguida les seves despulles perquè el poble de Carcassona li poguès donar el darrer adéu i li va fer retre tots els honors, malgrat els rumors diguessin que havia estat el propi Montfort qui l’havia fet assasinar.

No hi ha cap dubte tanmateix que Simó de Montfort tenia pressa per a ser reconegut el nou senyor de Carcassona, ja que pocs dies després es trobava a Montpeller per a pactar la signatura d’aquest document amb la vídua de Ramon Roger.

Aquí Agnès de Montpeller abandona als drets que tenia sobre els castells de Pasenàs i Torbas (la seva dot) i sobre les terres del seu difunt marit. A canvi d’aquesta renúncia, que afecta també als seus hereus, Montfort li assegura una pensió anual de 3000 sous melgorians (pagables en 3 terminis: Nadal, Pentecosta i Sant Miquel). Simó de Montfort es compromet també a retornar-li els 25 000 sous melgorians del valor de la seva dot en quatre terminis.


I. In nomine Domini. Ego Simon comes, Licestrie & Montisfortis dominus atque divina miseratione vicecomes Biterrensis & Carcassone, cum hac carta recognosco, quod Raimundus Rotgerii, quondam vicecomes Biterrensis, laudavit & concessit tibi, domine Agneti uxori sue, in donationem propter nuptias castrum de Pedenatio & castrum de Torves, cum eorum pertinentiis. Unde ego comes predictus, viso & diligenter inspecto & credito instrumento dotali, habito consilio Raimundi cellararii Cisterciencis & P[etri] de Monteacuto magistri Milicie & baronum meorum, promitto & convenio pro me & pro quolibet successore meo tibi domine Agneti stipulanti, quod singulis annis toto tempore vite tue dabo tibi vel omni homini pro utilitate tua petenti, pro sponsalicio tuo seu donatione propter nuptias tibi facta, tria milia solidorum melgoriensium per tres terminos anni, scilicet in proxinto festo natalis Domini M sol. melg. & in sequenti festo Penthecosten alios M sol. & in sequenti festo sancti Micahelis M sol. melg. Et sic de anno in annum quamdiu vixeris singulis annis ad dictos terminos dabo tibi, ut dictum est, MMM sol. melgor. vel argentum ad rationem marche argenti fini L solidos, si tempore solutionis hec moneta Melgoriensis fuerit habatuda seu deteriorata, & predicta omnia me observaturum & conpleturum super sancta IIII Dei Evangelia me jurasse profiteor. De predictis omnibus conplendis mandato meo se fidejussores & debitores constituerunt, tactis corporaliter sacrosanctis IIII Dei Evangeliis, Aimericus de Narbona, Guido marrescalcus, Petrus de Richeborc, Simon de Passi, Rotbertus de Passi. Preterea ego comes predictus volo & rogo dominum Milonem, Apostolice Sedis legatus & dominum Narbonensem archiepiscopum & dominos Biterrensem & Agathensem episcopos, ut ad majorem firmitatem hanc cartam confirment & sigillis suis corroborent. Et si predicta MMM solid., ut superius promisi, ad predictos terminos singulis annis tibi vel omni homini pro utilitate tua petenti non dedero seu conplevero, per censuram ecclesiasticam & per interdictum terre mee ad conplendum plenarie me conpellant. Et ad majorem cautelam hanc cartam sigillo meo confirmare precipio. — Et ideo ego Agnes jamdicta dono, cedo, solvo & in perpetuum derelinquo, vobis domino comiti predicto & successoribus vestris, quicquid juris habeo vel habere debeo in predictis castris seu in tota terra quondam vicecomitis mariti mei, ratione sponsalitii seu donationis propter nuptias. Et pro his tribus mille solidis michi annuatim, ut dictum est, persolvendis de donatione mea propter nuptias sum contenta, promittens vobis firmiter per stipulationem, quod contra hanc donationem, solucionem & cessionem nunquam veniam vel venire faciam aliquo jure scripto vel non scripto, divino vel humano, quibus omnibus ex certa sciencia renuncio, & sic me observaturam super sancta IIII Dei Evangelia jurasse profiteor. Preterea ego Agnes jamdicta volo & rogo dominum Milonem, Apostolice sedis legatum & dominum Narbonensem archiepiscopurn & dominos Biterrensem & Agathensem episcopos, ut ad majorem firmitatem hanc cartam sigillis suis confirment & corroborem. Et si forte ego vel aliquis per me contra hanc donationem & cessionem venerit, me per censuram ecclesiasticam sic tenere prout promisi conpellant, subiciendo personam meam excommunicationi, & hanc cartam sigillo meo confirmo. Item ego Agnes predicta quicquid in castris predictis & in tota terra vicecomitis mariti mei quocumque jure vel quocumque modo habebam vel habere debebam, tibi domino comiti predicto plenarie & integre derelinquo. Actum est hoc & laudatum a domino predicto comite apud Montempessulanum, in domo militie Templi, ante portam ecclesie ipsius domus, anno ab Incarnatione Domini millesimo ducentesimo nono, octavo kal. decembris, in presentia & testimonio domini Raimundi Agathensis episcopi, B. de Morezeno, P. de Crispiano, G. de Anatolio, P. de Cabrespina preceptoris domus milicie de Montepessulano, B. Agulloni, R. fratris ejus, Guiraldi de Cabreria, Bertrandi Gaucelmi, Johannis scriptoris, Ricardi de Cornualla, B. de Druas, Poncii de lxindrio sacerdotis, Clarini sacerdotis, Roardi vicecomitis de Ungia & aliorum multorum. Ego Raimundus de Portu, publicus Montispessulani notarius, mandato domini predicti comitis & domine Agnetis scripsi hec.

II. In nomine Domini. Ego Simon comes Licestrie & Montisfortis dominus, &c. viso & diligenter inspecto & credito instrumento dotali, habito consilio R. cellerarii Cisterciensis & P. de Monteacuto magistri Militie & baronum meorum, promitto & convenio pro me & pro quolibet successore meo, tibi domine Agneti, uxori Raimundi Rogerii quondam vicecomitis Biterrensis, quod de XXVm sol. melgor. dotis tue, persolvam tibi vel certo nuncio tuo in proximo festo sancti Andree VIm sol. melgor. & in sequenti carnisprivio alios VIm sol. melgor. & in sequenti festo sancti Michaelis alios VIm sol. melgor. & residuos VIm in sequenti festo omnium Sanctorum, vel argentum ad rationem marche argenti fini L sol., &c. Ideoque ego jamdicta Agnes dono, solvo, cedo & in perpetuum derelinquo vobis domino comiti supradicto & successoribus vestris, quicquid juris habeo vel habere debeo in castro de Pedenacio & in castro de Torves seu in tota terra quondam vicecomitis Biterrensis, ratione dotis seu donationis, &c. Actum est hoc & laudatum a domino predicto comite apud Montempessulanum, in domo militie Templi, ante portam ecclesie ipsius domus, anno ab Incarnatione Domini MCCIX, VIII kal. decembris, in presentia & testimonio domini R. Agatensis episcopi, B. de Morezeno, &c.1DEVIC, Cl.; VAISSETE, J.: Histoire générale de Languedoc. Tolosa: Privat. 1879. Vol. VIII, 579, doc. XCIV

Categories
Trobadors

Guilhem Figueira

Segons explica la Vida d’aquest trobador, Guilhem Figueira era de Tolosa i fill d’un sastre, ofici que ell mateix també hauria exercit. Quan Tolosa es va rendir el 1229 se’n va anar a la Llombardia on seguiria component i cantant (e fez se joglars entre los ciutadins). Va ser un trobador que se sentia còmode entre les classes populars ja que, segons segueix explicant la seva Vida, no era home que sabés alternar amb els baros ni entre la bona gen.

Segons Martí de Riquer les 12 composicions conservades de Guillem Figueira tenen primordialment un valor històric més que no pas literari (només dues de les seves composicions són de temàtica amorosa).1DE RIQUER, Martí: Los Trovadores: Historia literaria i textos. Barcelona: Ariel, 2019, p. 1270 El poema que es mostra a continuació és una de les seves grans obres. Escrit plausiblement entre 1227 i 1229, es tracta d’un sirventès contra l’església de Roma, els clergues i els francesos pel seu paper en la croada contra els albigesos.

Sembla que el sirventès va esdevenir incòmode per a les autoritats catòliques, ja que va gaudir de certa popularitat durant un període de temps. El desembre de 1274 els inquisidors van demanar a un burgès de Tolosa si posseïa algun llibre amb el poema. Tot i que ell va contestar que no, va dir que la cançó de Figueira era coneguda i en va recitar els vuit primers versos de memòria.2JEANROY, Alfred: Poésie lirique des troubadours. vol. II, Tolosa de Llenguadoc: Privat, 1934, p. 225, nota 1

Aquest sirventès va ser contestat per la trobairitz Gormonda de Montpeller en una composició on defensa a l’església de Roma i als francesos i on ataca als heretges: Greu m’es a durar quar aug tal descrezensa (171.1).


D’un sirventes far en est son que m’agenssa

I         D’un sirventes far         en est son que m ‘agenssa
no·m vuolh plus tarzar         ni far longa bistenssa,‎
e sai ses doptar         qu’ieu n’aurai malvolenssa,‎
si fas sirventes
dels fals, d’enjans ples,‎
de Roma, que es         caps de la dechasenssa,‎
on dechai totz bes.‎

II        No·m meravilh ges,         Roma, si la gens erra,‎
que·l segle avetz mes         en trebalh et en guerra,‎
e pretz e merces          mor per vos e sosterra,‎
Roma enganairitz,‎
qu etz de totz mals guitz
e cima e razitz,          que·l bons reis d’Englaterra
fon per vos trahitz.‎

III       Roma enganairitz,         cobeitatz vos engana,‎
c’a vostras berbitz          tondetz trop de la lana.‎
Lo sains esperitz,          que receup carn humana,
entenda mos precs
e franha tos becs.‎
Roma, no m’entrecs,          car es falsa e trafana
vas nos e vas Grecs.‎

IV       Roma, als homes pecs         rozetz la carn e l’ossa,‎
e guidatz los secs         ab vos inz en la fossa:‎
trop passatz los decs         de Dieu, car trop es grossa
vostra cobeitatz,‎
car vos perdonatz
per deniers pechatz.         Roma, de gran trasdossa
de mal vos cargatz.‎

V        Roma, ben sapchatz         que vostra avols barata‎
e vostra foudatz         fetz perdre Damiata.
Malamen renhatz,         Roma. Dieus vos abata
en dechazemen,‎
car trop falsamen
renhatz per argen,         Roma de mal’esclata
e de mal coven.‎

VI       Roma, veramen         sai eu senes doptanssa
c’ab galiamen         de falsa perdonanssa
liuretz a turmen         lo barnatge de Franssa
lonh de paradis,‎
e·l bon rei Loïs,‎
Roma, avetz aucis,         c’ab falsa predicanssa
I traissetz de Paris.‎

VII     Roma, als Sarrazis         faitz vos pauc de dampnatge,‎
mas Grecs e Latis         liuratz a carnalatge.‎
Inz el foc d’abis,         Roma, faitz vostre estatge,‎
en perdicion.‎
fa Dieus part no·m don,‎
Roma, del perdon         ni del pelegrinatge
que fitz d’Avinhon.‎

VIII    Roma, ses razon         avetz mainta gen morta,‎
e jes no·m sab bon,         car tenetz via torta,‎
qu’a salvacion,         Roma, serratz la porta.‎
Per qu ‘a mal govern‎
d’estiu e d’invern
qui sec vostr’estern,         car diables l’en porta
inz el fuoc d’enfern.‎

IX       Roma, be·is decern         lo mals c’om vos deu dire,‎
quar faitz per esquern         dels crestians martire.‎
Mas en cal quadern         trobatz c ‘om deia aucire
Roma·ls crestians?‎
Dieus, qu es verais pans
e cotidians,         me don so qu’eu desire
vezer dels Romans.‎

X        Roma, vers es pian         que trop etz angoissosa
dels perdons trafans         que fetz sobre Tolosa.‎
Trop rozetz las mans         a lei de rabiosa,‎
Roma descordans.‎
Mas si·l coms prezans
viu ancar dos ans,         Fransa n’er dolorosa
dels vostres engans.‎

XI       Roma, tant es grans         la vostra forfaitura
que Dieu e sos sans         en gitatz a non-cura,‎
tant etz mal renhans,         Roma falsa e tafura,‎
per qu’en vos s’escon
e·is magra e·is cofon
lo jois d’aquest mon.         E faitz gran desmesura
del comte Raimon.‎

XII     Roma, Dieus l’aon         e·lh don poder e forsa
al comte que ton         los Frances e·ls escorsa,‎
e fa·n planca e pon,         quand ab els se comorsa;‎
et a mi platz fort.
Roma, a Dieu recort
del vostre gran tort,         si·l plaz; e·l comte estorsa
de vos e de mort.‎

XIII    Roma, be·m conort         quez en abans de gaire
venrez a mal port,         si l’adreitz emperaire
mena adreich sa sort         ni fai so que deu faire.‎
Roma, eu dic ver,‎
que·l vostre poder
veirem dechazer.         Roma, lo vers salvaire
m ‘o lais tost vezer.‎

XIV    Roma, per aver         faitz mainta vilania
e maint desplazer         e mainta fellonia:‎
tant voletz aver         del mon la senhoria
que ren non temetz
Dieu ni sos devetz,‎
anz vei que fazetz         mais qu ‘ieu dir non poiria
de mal, per un detz.‎

XV      Roma, tan tenetz         estreg la vostra grapa
que so que podetz         tener, greu vos escapa.‎
Si·n breu non perdetz         poder, a mala trapa
es lo mons cazutz
e mortz e vencutz,‎
e·l pretz confondutz.         Roma, la vostra papa
fai aitals vertutz.‎

XVI    Roma, cel qu ‘es lutz         del mon e vera vida
e vera salutz,         vos don mal’escarida,‎
car tans mals saubutz         faitz, per que lo mons crida.‎
Roma desleials,‎
razitz de totz mals,‎
els focs enfernals         ardretz senes falhida,‎
si non penssatz d’als.‎

XVII   Roma, als cardenals         vos pot hom sobreprendre
per los criminals         pecatz que fan entendre,‎
que non pensa n d’als,         mas cum puoscan revendre
Dieu e sos amics,‎
e no·i val castics.‎
Roma, grans fastics         es d’auzir e d’entendre
los vostres prezicx.‎

XVIII  Roma, eu sui enics,         car vostre poders monta,‎
e car grans destrics         totz ab vos nos afronta,‎
car vos etz abrics         e caps d’engan e d’onta
e de deshonor;‎
e·il vostre pastor
son fals trichador,         Roma, e qui·ls aconta
fai trop gran follor.‎

XIX     Roma, mal labor         fa·l papa, quan tensona‎
ab l’emperador         pel dreich de la corona
ni·l met en error         ni·ls sieus guerriers perdona;
car aital perdos,‎
que non sec razos,‎
Roma, non es bos;         enans qui l’en razona,‎
reman vergonhos.‎

XX      Roma·l Glorios,         que sofri mortal pena‎
en la crotz per nos         vos done mal’estrena,‎
car voletz totz jors         portar la borsa plena,‎
Roma de mal for,‎
que tot vostre cor
avetz en tresor;         don cobeitatz vos mena
el fuoc que no mor

XXI     Roma, dei malcor,         que portatz en la gola,‎
nais lo sucx, don mor         lo mals e s’estrangola
ab doussor dei cor;         per que·i savis tremola,‎
quan conois e ve
lo mortal vere‎
e de lai on ve         (Roma, dei cor vos cola),‎
don li pieitz son ple.‎

XXII    Roma, ben ancse         a hom auzit retraire
que·l cap sem vos te,         per que·i faitz soven raire,‎
per que cug e cre         qu’ops vos auria traire,‎
Roma, del cervel,‎
quar de mal capel
etz vos e Cistel,         qu’a Bezers fezetz faire
mout estranh mazel.‎

XXIII   Rom,’ ab fois sembel         tendetz vostra tezura,‎
e man mal morsel         manjatz, qui que l’endura,‎
caravetz danhel         ab simpla gardadura,‎
dedins lops rabatz,
serpens coronatz
de vibr’engenratz,         per que·l diable·us cura
coma·ls sieus privatz.