Categories
Documents

8 o 10 de setembre de 1209

Hug de Riés i Miló acusen a Ramon VI de perjuri al Papa.

Després de la caiguda de Carcassona Arnau Amalric va enviar a Tolosa una delegació amb la missió que la ciutat entregués els heretges que hi habitaven. Si no ho feien els cònsuls i el comte serien excomunicats i la ciutat declarada en interdicte. Tant Ramon VI com els cònsuls van respondre negativament a les demandes dels croats i el comte de Tolosa va amenaçar en anar a veure el papa a Roma per queixar-se en persona dels abusos que els legats volien inflingir.  Quan van saber-ne la resposta Miló i el bisbe Hug de Riés van escriure a Innocenci III aquesta dura acusació contra Ramon VI.

En aquesta requisitòria els legats expliquen al papa que Arnau Amalric ja ha excomunicat als cònsuls de Tolosa i posat en interdicte la ciutat. També expliquen que han excomunicat al comte de Tolosa i han posat en interdicte les seves possessions. L’acusen de no haver complert cap de les obligacions a les que estava sotmès, com ara l’expulsió dels heretges dels seus territoris o la demolició de les fortificacions a les que n’estava obligat. Tanmateix concedeixen a Ramon VI la possibilitat de presentar-se davant d’ells per a donar explicacions abans d’un termini delimitat; el comte tindria fins a Tots Sants per a justificar-se, en cas de no complir amb aquest termini l’excomunió i l’interdicte esdevindrien definitius. Ramon VI no s’hi presentarà i a canvi viatjarà a Roma per complir amb la seva amenaça. Abans d’aquest viatge el comte de Tolosa farà testament.

Es tracta doncs d’una carta on s’hi justifiquen les accions dels croats contra Tolosa i especialment contra el seu comte, en un intent de prevenir al papa dels paranys de Ramon VI.


Sanctissimo Patri ac domino Innocenito Dei gratia summo pontifici Hugo Regensis episcopus, et Mito humilis servus ejus, voluntarium debitæ servitutis obsequium. Cum nuper apud civitatem Avenionensem pro statu Provinciæ cum multis archiepiscopis et episcopis et aliis Ecclesiarum prælatis essemus in concilio congregati, de concilio et assensu reverendi Patris abbatis Cisterciensis et sacri approbatione concilii comitem Tolosanurn anathematis vinculo innodavimus et. totam ipsius terram ecclesiastico supposuimus interdicto pro eo quod idem comes venerabiles Patres Carpentoratensem et Vasionensem episcopos cum suis clericis non restituit pleno jure, sicut ego Milo ei præceperam sub religione præstiti juramenti et pœna in ipso juramento adjecta, pro eo eliam quod hæreticos et credentes de terra sua non expulit, nec eos ad arbitrium tradidit signatorum, Ecclesiis quoque et religiosis domibus ac personis miserabilibus justitiam, sicut ei præceptum fuerat, non exhibuit, nec ad respondendum de se conquerentibus aliquos constituit responsales, similiter incastellatas ecclesias ad diœcesanorum episcoporurn arbitrium non destruxit, et pedagia seu exactiones indebitas non dimisit. Hanc autem sententiam ita duximus moderandam, quod si comes ipse usque ad proximum festum Omnium Sanctorum ad præsentiam nostram accesserit et super prædictis satisfecerit competenter, non sit hac excommunicatione ligatus; alioquin tant ipse quam terra ipsius, ut supra diximus, et excommunicationis et interdicti sententia teneatur. Quia igitur, sancte Pater, veridica multorum relatione didicimus quod comes ipse ad sedem est apostolicam accessurus, ut intercessione illustris regis Ottonis, regis quoque Franciæ, ac plurium aliorum, de quorum directione se jactat, terrtæ suæ, quæ tota pene in manibus vestris consistit, restitutionem obtineat et sic esset novissimus error longe priore deterior, totius negotii veritatem vestræ sanctitatis auribus duximus declarandam; ut si forsan idem comes ad vos, sicut speratur, accesserit, in successore Petri petræ, quæ Christus est, inveniat firmitatem, indubitanter scientes quod per Dei ac vestram gratiam taliter est ligatus quod deinceps recalcitrare non peterit nec vestris sanctis jussionibus obviare, nisi forsan, quod Deus avertat, quod circa ipsum factum est aliquorum instantia dissolvatur. Roncelinum quoque Sancti Victoris Massiliensis monachurn apostatam et perjurum in eodem concilio anathematizavimus et ac(?) alediximus, non solum propter quamlam nobilem quam traduxit, sed propter alias causas multiplices quas, cum sint notoriæ, supervacuum credimus enarrare. Hugonern etiam ferum castaldum ipsius Roucelini seu bajulum excommunicavimus nominatim, et omnes qui ei sicut ipsius gastaldo vel bajulo de cætero responderent. MuItos alios quoque nobiles et burgenses Massilienses sententia eadem ligavimus, qui dictum Roncelinum in sua iniquitate defendunt. Civitatem Massiliensem similiter ac totam aliam terram Roncelini prædicti ecclesiastico supposuimus interdicto pro eo quod eumdem Roncelinum de monasterio per violentiam extraxerunt, et ipsum in sua malitia et pertinacia manu tenuerunt, hucusque ejus dominium tanto tempore sustinentes. Item pro eo quod violentiam quam hominibus Montispessulani et peregrinis tam in rebus quam in personis idem fecerat Roncelinus non prohibuerunt, cum possent. Pro eo etiam quod ea quæ statuta fuerant apud Sanctum Ægidium pro quiete ac statu totius Provinciæ noluerunt sicut aliæ civitates et castra jurare. Præfatus etiam dominus abbas de consilio omnium prælatorum Ecclesiæ qui fuerant in exercitu congregati, consules et consiliarios Tolosanos excommunicationis sententia innodavit totam civitatem ecclesiastico supposuit interdicto, pro eo quod hæreticos et credentes, quorum ibi est maxima multitudo, noluerunt cum rebus suis ad arbitrium tradere signatorum. Hæc ideo, Pater sancte, vestris auribus duximus intimanda, ut si forsan aliqui prædictorum ad præsentiam vestram miserint vel accesserint, de bis quæ seta sunt circa eos sciatis plenius veritatem.1Migne, J. P.: Patrologie latine. París. 1855. Vol. 216, 226-228, doc. CVII