Categories
General

Guilhem Figueira: “D’un sirventes far en est son que m’agenssa”

El poema que es mostra a continuació és una de les grans obres de Guilhem Figueira. Escrit plausiblement entre 1227 i 1229, es tracta d’un sirventès contra l’església de Roma, els clergues i els francesos pel seu paper a la croada contra els albigesos.

Sembla que el sirventès va esdevenir incòmode per a les autoritats catòliques, ja que va gaudir de certa popularitat durant un període de temps. El desembre de 1274 els inquisidors van demanar a un burgès de Tolosa si posseïa algun llibre amb el poema. Tot i que ell va contestar que no, va dir que la cançó de Figueira era coneguda i en va recitar els vuit primers versos de memòria.1JEANROY, Alfred: Poésie lirique des troubadours. vol. II, Tolosa de Llenguadoc: Privat, 1934, p. 225, nota 1

Aquest sirventès va ser contestat per la trobairitz Gormonda de Montpeller en una composició on defensa a l’església de Roma i als francesos i on ataca als heretges: Greu m’es a durar quar aug tal descrezensa (171.1).


D’un sirventes far en est son que m’agenssa (217.2)

I         D’un sirventes far         en est son que m ‘agenssa
no·m vuolh plus tarzar         ni far longa bistenssa,‎
e sai ses doptar         qu’ieu n’aurai malvolenssa,‎
si fas sirventes
dels fals, d’enjans ples,‎
de Roma, que es         caps de la dechasenssa,‎
on dechai totz bes.‎

II        No·m meravilh ges,         Roma, si la gens erra,‎
que·l segle avetz mes         en trebalh et en guerra,‎
e pretz e merces          mor per vos e sosterra,‎
Roma enganairitz,‎
qu etz de totz mals guitz
e cima e razitz,          que·l bons reis d’Englaterra
fon per vos trahitz.‎

III       Roma enganairitz,         cobeitatz vos engana,‎
c’a vostras berbitz          tondetz trop de la lana.‎
Lo sains esperitz,          que receup carn humana,
entenda mos precs
e franha tos becs.‎
Roma, no m’entrecs,          car es falsa e trafana
vas nos e vas Grecs.‎

IV       Roma, als homes pecs         rozetz la carn e l’ossa,‎
e guidatz los secs         ab vos inz en la fossa:‎
trop passatz los decs         de Dieu, car trop es grossa
vostra cobeitatz,‎
car vos perdonatz
per deniers pechatz.         Roma, de gran trasdossa
de mal vos cargatz.‎

V        Roma, ben sapchatz         que vostra avols barata‎
e vostra foudatz         fetz perdre Damiata.
Malamen renhatz,         Roma. Dieus vos abata
en dechazemen,‎
car trop falsamen
renhatz per argen,         Roma de mal’esclata
e de mal coven.‎

VI       Roma, veramen         sai eu senes doptanssa
c’ab galiamen         de falsa perdonanssa
liuretz a turmen         lo barnatge de Franssa
lonh de paradis,‎
e·l bon rei Loïs,‎
Roma, avetz aucis,         c’ab falsa predicanssa
I traissetz de Paris.‎

VII     Roma, als Sarrazis         faitz vos pauc de dampnatge,‎
mas Grecs e Latis         liuratz a carnalatge.‎
Inz el foc d’abis,         Roma, faitz vostre estatge,‎
en perdicion.‎
fa Dieus part no·m don,‎
Roma, del perdon         ni del pelegrinatge
que fitz d’Avinhon.‎

VIII    Roma, ses razon         avetz mainta gen morta,‎
e jes no·m sab bon,         car tenetz via torta,‎
qu’a salvacion,         Roma, serratz la porta.‎
Per qu ‘a mal govern‎
d’estiu e d’invern
qui sec vostr’estern,         car diables l’en porta
inz el fuoc d’enfern.‎

IX       Roma, be·is decern         lo mals c’om vos deu dire,‎
quar faitz per esquern         dels crestians martire.‎
Mas en cal quadern         trobatz c ‘om deia aucire
Roma·ls crestians?‎
Dieus, qu es verais pans
e cotidians,         me don so qu’eu desire
vezer dels Romans.‎

X        Roma, vers es pian         que trop etz angoissosa
dels perdons trafans         que fetz sobre Tolosa.‎
Trop rozetz las mans         a lei de rabiosa,‎
Roma descordans.‎
Mas si·l coms prezans
viu ancar dos ans,         Fransa n’er dolorosa
dels vostres engans.‎

XI       Roma, tant es grans         la vostra forfaitura
que Dieu e sos sans         en gitatz a non-cura,‎
tant etz mal renhans,         Roma falsa e tafura,‎
per qu’en vos s’escon
e·is magra e·is cofon
lo jois d’aquest mon.         E faitz gran desmesura
del comte Raimon.‎

XII     Roma, Dieus l’aon         e·lh don poder e forsa
al comte que ton         los Frances e·ls escorsa,‎
e fa·n planca e pon,         quand ab els se comorsa;‎
et a mi platz fort.
Roma, a Dieu recort
del vostre gran tort,         si·l plaz; e·l comte estorsa
de vos e de mort.‎

XIII    Roma, be·m conort         quez en abans de gaire
venrez a mal port,         si l’adreitz emperaire
mena adreich sa sort         ni fai so que deu faire.‎
Roma, eu dic ver,‎
que·l vostre poder
veirem dechazer.         Roma, lo vers salvaire
m ‘o lais tost vezer.‎

XIV    Roma, per aver         faitz mainta vilania
e maint desplazer         e mainta fellonia:‎
tant voletz aver         del mon la senhoria
que ren non temetz
Dieu ni sos devetz,‎
anz vei que fazetz         mais qu ‘ieu dir non poiria
de mal, per un detz.‎

XV      Roma, tan tenetz         estreg la vostra grapa
que so que podetz         tener, greu vos escapa.‎
Si·n breu non perdetz         poder, a mala trapa
es lo mons cazutz
e mortz e vencutz,‎
e·l pretz confondutz.         Roma, la vostra papa
fai aitals vertutz.‎

XVI    Roma, cel qu ‘es lutz         del mon e vera vida
e vera salutz,         vos don mal’escarida,‎
car tans mals saubutz         faitz, per que lo mons crida.‎
Roma desleials,‎
razitz de totz mals,‎
els focs enfernals         ardretz senes falhida,‎
si non penssatz d’als.‎

XVII   Roma, als cardenals         vos pot hom sobreprendre
per los criminals         pecatz que fan entendre,‎
que non pensa n d’als,         mas cum puoscan revendre
Dieu e sos amics,‎
e no·i val castics.‎
Roma, grans fastics         es d’auzir e d’entendre
los vostres prezicx.‎

XVIII  Roma, eu sui enics,         car vostre poders monta,‎
e car grans destrics         totz ab vos nos afronta,‎
car vos etz abrics         e caps d’engan e d’onta
e de deshonor;‎
e·il vostre pastor
son fals trichador,         Roma, e qui·ls aconta
fai trop gran follor.‎

XIX     Roma, mal labor         fa·l papa, quan tensona‎
ab l’emperador         pel dreich de la corona
ni·l met en error         ni·ls sieus guerriers perdona;
car aital perdos,‎
que non sec razos,‎
Roma, non es bos;         enans qui l’en razona,‎
reman vergonhos.‎

XX      Roma·l Glorios,         que sofri mortal pena‎
en la crotz per nos         vos done mal’estrena,‎
car voletz totz jors         portar la borsa plena,‎
Roma de mal for,‎
que tot vostre cor
avetz en tresor;         don cobeitatz vos mena
el fuoc que no mor

XXI     Roma, dei malcor,         que portatz en la gola,‎
nais lo sucx, don mor         lo mals e s’estrangola
ab doussor dei cor;         per que·i savis tremola,‎
quan conois e ve
lo mortal vere‎
e de lai on ve         (Roma, dei cor vos cola),‎
don li pieitz son ple.‎

XXII    Roma, ben ancse         a hom auzit retraire
que·l cap sem vos te,         per que·i faitz soven raire,‎
per que cug e cre         qu’ops vos auria traire,‎
Roma, del cervel,‎
quar de mal capel
etz vos e Cistel,         qu’a Bezers fezetz faire
mout estranh mazel.‎

XXIII   Rom,’ ab fois sembel         tendetz vostra tezura,‎
e man mal morsel         manjatz, qui que l’endura,‎
caravetz danhel         ab simpla gardadura,‎
dedins lops rabatz,
serpens coronatz
de vibr’engenratz,         per que·l diable·us cura
coma·ls sieus privatz.