Categories
Trobadors

Guilhem Figueira

Segons explica la Vida d’aquest trobador, Guilhem Figueira era de Tolosa i fill d’un sastre, ofici que ell mateix també hauria exercit. Quan Tolosa es va rendir el 1229 se’n va anar a la Llombardia on seguiria component i cantant (e fez se joglars entre los ciutadins). Va ser un trobador que se sentia còmode entre les classes populars ja que, segons segueix explicant la seva Vida, no era home que sabés alternar amb els baros ni entre la bona gen.

Segons Martí de Riquer les 12 composicions conservades de Guillem Figueira tenen primordialment un valor històric més que no pas literari (només dues de les seves composicions són de temàtica amorosa).1DE RIQUER, Martí: Los Trovadores: Historia literaria i textos. Barcelona: Ariel, 2019, p. 1270 El poema que es mostra a continuació és una de les seves grans obres. Escrit plausiblement entre 1227 i 1229, es tracta d’un sirventès contra l’església de Roma, els clergues i els francesos pel seu paper en la croada contra els albigesos.

Sembla que el sirventès va esdevenir incòmode per a les autoritats catòliques, ja que va gaudir de certa popularitat durant un període de temps. El desembre de 1274 els inquisidors van demanar a un burgès de Tolosa si posseïa algun llibre amb el poema. Tot i que ell va contestar que no, va dir que la cançó de Figueira era coneguda i en va recitar els vuit primers versos de memòria.2JEANROY, Alfred: Poésie lirique des troubadours. vol. II, Tolosa de Llenguadoc: Privat, 1934, p. 225, nota 1

Aquest sirventès va ser contestat per la trobairitz Gormonda de Montpeller en una composició on defensa a l’església de Roma i als francesos i on ataca als heretges: Greu m’es a durar quar aug tal descrezensa (171.1).


D’un sirventes far en est son que m’agenssa

I         D’un sirventes far         en est son que m ‘agenssa
no·m vuolh plus tarzar         ni far longa bistenssa,‎
e sai ses doptar         qu’ieu n’aurai malvolenssa,‎
si fas sirventes
dels fals, d’enjans ples,‎
de Roma, que es         caps de la dechasenssa,‎
on dechai totz bes.‎

II        No·m meravilh ges,         Roma, si la gens erra,‎
que·l segle avetz mes         en trebalh et en guerra,‎
e pretz e merces          mor per vos e sosterra,‎
Roma enganairitz,‎
qu etz de totz mals guitz
e cima e razitz,          que·l bons reis d’Englaterra
fon per vos trahitz.‎

III       Roma enganairitz,         cobeitatz vos engana,‎
c’a vostras berbitz          tondetz trop de la lana.‎
Lo sains esperitz,          que receup carn humana,
entenda mos precs
e franha tos becs.‎
Roma, no m’entrecs,          car es falsa e trafana
vas nos e vas Grecs.‎

IV       Roma, als homes pecs         rozetz la carn e l’ossa,‎
e guidatz los secs         ab vos inz en la fossa:‎
trop passatz los decs         de Dieu, car trop es grossa
vostra cobeitatz,‎
car vos perdonatz
per deniers pechatz.         Roma, de gran trasdossa
de mal vos cargatz.‎

V        Roma, ben sapchatz         que vostra avols barata‎
e vostra foudatz         fetz perdre Damiata.
Malamen renhatz,         Roma. Dieus vos abata
en dechazemen,‎
car trop falsamen
renhatz per argen,         Roma de mal’esclata
e de mal coven.‎

VI       Roma, veramen         sai eu senes doptanssa
c’ab galiamen         de falsa perdonanssa
liuretz a turmen         lo barnatge de Franssa
lonh de paradis,‎
e·l bon rei Loïs,‎
Roma, avetz aucis,         c’ab falsa predicanssa
I traissetz de Paris.‎

VII     Roma, als Sarrazis         faitz vos pauc de dampnatge,‎
mas Grecs e Latis         liuratz a carnalatge.‎
Inz el foc d’abis,         Roma, faitz vostre estatge,‎
en perdicion.‎
fa Dieus part no·m don,‎
Roma, del perdon         ni del pelegrinatge
que fitz d’Avinhon.‎

VIII    Roma, ses razon         avetz mainta gen morta,‎
e jes no·m sab bon,         car tenetz via torta,‎
qu’a salvacion,         Roma, serratz la porta.‎
Per qu ‘a mal govern‎
d’estiu e d’invern
qui sec vostr’estern,         car diables l’en porta
inz el fuoc d’enfern.‎

IX       Roma, be·is decern         lo mals c’om vos deu dire,‎
quar faitz per esquern         dels crestians martire.‎
Mas en cal quadern         trobatz c ‘om deia aucire
Roma·ls crestians?‎
Dieus, qu es verais pans
e cotidians,         me don so qu’eu desire
vezer dels Romans.‎

X        Roma, vers es pian         que trop etz angoissosa
dels perdons trafans         que fetz sobre Tolosa.‎
Trop rozetz las mans         a lei de rabiosa,‎
Roma descordans.‎
Mas si·l coms prezans
viu ancar dos ans,         Fransa n’er dolorosa
dels vostres engans.‎

XI       Roma, tant es grans         la vostra forfaitura
que Dieu e sos sans         en gitatz a non-cura,‎
tant etz mal renhans,         Roma falsa e tafura,‎
per qu’en vos s’escon
e·is magra e·is cofon
lo jois d’aquest mon.         E faitz gran desmesura
del comte Raimon.‎

XII     Roma, Dieus l’aon         e·lh don poder e forsa
al comte que ton         los Frances e·ls escorsa,‎
e fa·n planca e pon,         quand ab els se comorsa;‎
et a mi platz fort.
Roma, a Dieu recort
del vostre gran tort,         si·l plaz; e·l comte estorsa
de vos e de mort.‎

XIII    Roma, be·m conort         quez en abans de gaire
venrez a mal port,         si l’adreitz emperaire
mena adreich sa sort         ni fai so que deu faire.‎
Roma, eu dic ver,‎
que·l vostre poder
veirem dechazer.         Roma, lo vers salvaire
m ‘o lais tost vezer.‎

XIV    Roma, per aver         faitz mainta vilania
e maint desplazer         e mainta fellonia:‎
tant voletz aver         del mon la senhoria
que ren non temetz
Dieu ni sos devetz,‎
anz vei que fazetz         mais qu ‘ieu dir non poiria
de mal, per un detz.‎

XV      Roma, tan tenetz         estreg la vostra grapa
que so que podetz         tener, greu vos escapa.‎
Si·n breu non perdetz         poder, a mala trapa
es lo mons cazutz
e mortz e vencutz,‎
e·l pretz confondutz.         Roma, la vostra papa
fai aitals vertutz.‎

XVI    Roma, cel qu ‘es lutz         del mon e vera vida
e vera salutz,         vos don mal’escarida,‎
car tans mals saubutz         faitz, per que lo mons crida.‎
Roma desleials,‎
razitz de totz mals,‎
els focs enfernals         ardretz senes falhida,‎
si non penssatz d’als.‎

XVII   Roma, als cardenals         vos pot hom sobreprendre
per los criminals         pecatz que fan entendre,‎
que non pensa n d’als,         mas cum puoscan revendre
Dieu e sos amics,‎
e no·i val castics.‎
Roma, grans fastics         es d’auzir e d’entendre
los vostres prezicx.‎

XVIII  Roma, eu sui enics,         car vostre poders monta,‎
e car grans destrics         totz ab vos nos afronta,‎
car vos etz abrics         e caps d’engan e d’onta
e de deshonor;‎
e·il vostre pastor
son fals trichador,         Roma, e qui·ls aconta
fai trop gran follor.‎

XIX     Roma, mal labor         fa·l papa, quan tensona‎
ab l’emperador         pel dreich de la corona
ni·l met en error         ni·ls sieus guerriers perdona;
car aital perdos,‎
que non sec razos,‎
Roma, non es bos;         enans qui l’en razona,‎
reman vergonhos.‎

XX      Roma·l Glorios,         que sofri mortal pena‎
en la crotz per nos         vos done mal’estrena,‎
car voletz totz jors         portar la borsa plena,‎
Roma de mal for,‎
que tot vostre cor
avetz en tresor;         don cobeitatz vos mena
el fuoc que no mor

XXI     Roma, dei malcor,         que portatz en la gola,‎
nais lo sucx, don mor         lo mals e s’estrangola
ab doussor dei cor;         per que·i savis tremola,‎
quan conois e ve
lo mortal vere‎
e de lai on ve         (Roma, dei cor vos cola),‎
don li pieitz son ple.‎

XXII    Roma, ben ancse         a hom auzit retraire
que·l cap sem vos te,         per que·i faitz soven raire,‎
per que cug e cre         qu’ops vos auria traire,‎
Roma, del cervel,‎
quar de mal capel
etz vos e Cistel,         qu’a Bezers fezetz faire
mout estranh mazel.‎

XXIII   Rom,’ ab fois sembel         tendetz vostra tezura,‎
e man mal morsel         manjatz, qui que l’endura,‎
caravetz danhel         ab simpla gardadura,‎
dedins lops rabatz,
serpens coronatz
de vibr’engenratz,         per que·l diable·us cura
coma·ls sieus privatz.