Categories
Documents

8 o 10 de setembre de 1209

Hug de Riés i Miló acusen a Ramon VI de perjuri al Papa.

Després de la caiguda de Carcassona Arnau Amalric va enviar a Tolosa una delegació amb la missió que la ciutat entregués els heretges que hi habitaven. Si no ho feien els cònsuls i el comte serien excomunicats i la ciutat declarada en interdicte. Tant Ramon VI com els cònsuls van respondre negativament a les demandes dels croats i el comte de Tolosa va amenaçar en anar a veure el papa a Roma per queixar-se en persona dels abusos que els legats volien inflingir.  Quan van saber-ne la resposta Miló i el bisbe Hug de Riés van escriure a Innocenci III aquesta dura acusació contra Ramon VI.

En aquesta requisitòria els legats expliquen al papa que Arnau Amalric ja ha excomunicat als cònsuls de Tolosa i posat en interdicte la ciutat. També expliquen que han excomunicat al comte de Tolosa i han posat en interdicte les seves possessions. L’acusen de no haver complert cap de les obligacions a les que estava sotmès, com ara l’expulsió dels heretges dels seus territoris o la demolició de les fortificacions a les que n’estava obligat. Tanmateix concedeixen a Ramon VI la possibilitat de presentar-se davant d’ells per a donar explicacions abans d’un termini delimitat; el comte tindria fins a Tots Sants per a justificar-se, en cas de no complir amb aquest termini l’excomunió i l’interdicte esdevindrien definitius. Ramon VI no s’hi presentarà i a canvi viatjarà a Roma per complir amb la seva amenaça. Abans d’aquest viatge el comte de Tolosa farà testament.

Es tracta doncs d’una carta on s’hi justifiquen les accions dels croats contra Tolosa i especialment contra el seu comte, en un intent de prevenir al papa dels paranys de Ramon VI.


Sanctissimo Patri ac domino Innocenito Dei gratia summo pontifici Hugo Regensis episcopus, et Mito humilis servus ejus, voluntarium debitæ servitutis obsequium. Cum nuper apud civitatem Avenionensem pro statu Provinciæ cum multis archiepiscopis et episcopis et aliis Ecclesiarum prælatis essemus in concilio congregati, de concilio et assensu reverendi Patris abbatis Cisterciensis et sacri approbatione concilii comitem Tolosanurn anathematis vinculo innodavimus et. totam ipsius terram ecclesiastico supposuimus interdicto pro eo quod idem comes venerabiles Patres Carpentoratensem et Vasionensem episcopos cum suis clericis non restituit pleno jure, sicut ego Milo ei præceperam sub religione præstiti juramenti et pœna in ipso juramento adjecta, pro eo eliam quod hæreticos et credentes de terra sua non expulit, nec eos ad arbitrium tradidit signatorum, Ecclesiis quoque et religiosis domibus ac personis miserabilibus justitiam, sicut ei præceptum fuerat, non exhibuit, nec ad respondendum de se conquerentibus aliquos constituit responsales, similiter incastellatas ecclesias ad diœcesanorum episcoporurn arbitrium non destruxit, et pedagia seu exactiones indebitas non dimisit. Hanc autem sententiam ita duximus moderandam, quod si comes ipse usque ad proximum festum Omnium Sanctorum ad præsentiam nostram accesserit et super prædictis satisfecerit competenter, non sit hac excommunicatione ligatus; alioquin tant ipse quam terra ipsius, ut supra diximus, et excommunicationis et interdicti sententia teneatur. Quia igitur, sancte Pater, veridica multorum relatione didicimus quod comes ipse ad sedem est apostolicam accessurus, ut intercessione illustris regis Ottonis, regis quoque Franciæ, ac plurium aliorum, de quorum directione se jactat, terrtæ suæ, quæ tota pene in manibus vestris consistit, restitutionem obtineat et sic esset novissimus error longe priore deterior, totius negotii veritatem vestræ sanctitatis auribus duximus declarandam; ut si forsan idem comes ad vos, sicut speratur, accesserit, in successore Petri petræ, quæ Christus est, inveniat firmitatem, indubitanter scientes quod per Dei ac vestram gratiam taliter est ligatus quod deinceps recalcitrare non peterit nec vestris sanctis jussionibus obviare, nisi forsan, quod Deus avertat, quod circa ipsum factum est aliquorum instantia dissolvatur. Roncelinum quoque Sancti Victoris Massiliensis monachurn apostatam et perjurum in eodem concilio anathematizavimus et ac(?) alediximus, non solum propter quamlam nobilem quam traduxit, sed propter alias causas multiplices quas, cum sint notoriæ, supervacuum credimus enarrare. Hugonern etiam ferum castaldum ipsius Roucelini seu bajulum excommunicavimus nominatim, et omnes qui ei sicut ipsius gastaldo vel bajulo de cætero responderent. MuItos alios quoque nobiles et burgenses Massilienses sententia eadem ligavimus, qui dictum Roncelinum in sua iniquitate defendunt. Civitatem Massiliensem similiter ac totam aliam terram Roncelini prædicti ecclesiastico supposuimus interdicto pro eo quod eumdem Roncelinum de monasterio per violentiam extraxerunt, et ipsum in sua malitia et pertinacia manu tenuerunt, hucusque ejus dominium tanto tempore sustinentes. Item pro eo quod violentiam quam hominibus Montispessulani et peregrinis tam in rebus quam in personis idem fecerat Roncelinus non prohibuerunt, cum possent. Pro eo etiam quod ea quæ statuta fuerant apud Sanctum Ægidium pro quiete ac statu totius Provinciæ noluerunt sicut aliæ civitates et castra jurare. Præfatus etiam dominus abbas de consilio omnium prælatorum Ecclesiæ qui fuerant in exercitu congregati, consules et consiliarios Tolosanos excommunicationis sententia innodavit totam civitatem ecclesiastico supposuit interdicto, pro eo quod hæreticos et credentes, quorum ibi est maxima multitudo, noluerunt cum rebus suis ad arbitrium tradere signatorum. Hæc ideo, Pater sancte, vestris auribus duximus intimanda, ut si forsan aliqui prædictorum ad præsentiam vestram miserint vel accesserint, de bis quæ seta sunt circa eos sciatis plenius veritatem.1Migne, J. P.: Patrologie latine. París. 1855. Vol. 216, 226-228, doc. CVII

Categories
Documents

Agost de 1209

Informe dels legats al Papa sobre les operacions de la croada

Arnau Amalric i Miló escriuen a Innocenci III per informar-lo del desenvolupament de la croada. Els legats expliquen el saqueig i destrucció de Besiers, ocorregut el dia de Santa Magdalena (el 22 de juliol) i la caiguda de Carcassona.

Després de l’exemple de Besiers més de cent burgs i castells havien quedat abandonats davant la possible arribada de l’host de croats.

Els legats també informen al Papa que després de la caiguda de carcassona Simó de Montfort havia estat escollit cap militar de la croada i exposen les mesures financeres que aquest havia decidit. Calia assegurar l’ingrés integral dels impostos de les esglésies del país conquerit i s’havien aprovat les ordres següents:

1- El cobrament d’un cens anual de 3 diners per foc.

2- Instauració d’unes multes que afecten a tots aquells que han estat excomunicats pel crim d’heretgia i que transcorreguts quaranta dies no hagin demanat reconciliar-se amb l’Església. En aquest cas el preu a pagar seran 100 sous els cavallers, 50 sous els burgesos i 20 sous el poble menut.

3- Simó de Montfort es compromet ell mateix a pagar un cens anual a la Santa Seu en reconeixement del dret de propietat de l’Església romana.

Finalment a la carta s’avisa al Papa que la major part de l’exèrcit croat s’havia retirat un cop acomplida la quarentena de servei, tot i que en lloa la feina feta; segons els legats en dos mesos aquest exèrcit havia aconseguit el que podria haver trigat dos o tres anys en assolir. De bones a primeres la retirada de bona part de la tropa no era una bona notícia, per això els legats no dubten en enaltir el poder militar que encara té Montfort, destacat guerrer de moltes campanyes, que queda assegurat pel gran nombre d’homes valents que han decidit romandre al seu costat.

Malgrat tot, Simó de Montfort es trobava en una situació molt delicada, gairebé sol en una terra conquerida que ni de bon tros estava pacificada. Sembla que els legats volen mantenir la moral i la bona impressió davant del Papa. Al cap i a la fi, els dos primers mesos de campanya havien estat un passeig triomfal dels croats.

Simó de Montfort també escriurà una carta al papa on es presenta com a nou cap de la croada i dóna, a grans trets, la mateixa informació que aquest informe dels legats.


Sanctissimo Patri et domino INMOCENTIO Dei gratia summo pontifici, frater ARNALDUS dictus abbas Cistercii, et MILO humilis servus ejus, tam debitum quam devotum voluntariæ servitutis obsequium.

Benedictus omnipotens Dominus qui cum sit magnus in magnis, mirabilia gloriosius operatus in minimis, prosperum fecit verbum quod egressum est de ore vestro contra fidei subversores, qui peccatis exigentibus nimium pullularant in provincia Narbonensi. Ipso siquidem facientes dissipati sunt inimici ejus, et mox a facie ipsius fugerunt qui eum oderant et dissipaverant legem ejus. Advenientibus sane illustri duce Burgundiæ aliisque magnatibus cum tanta multitudine signatorum quanta inter Christianos non creditur aliquando convenisse, in eorum adventu usque adeo invasit tremor hypocritas ut quasi miraculose fugerent ante faciem subsequentium, maxime post civitatis Biterrensis excidium et ruinam. Licet enirn cives civitatis ejusdem per nos suum episcopum diligenter commoniti fuerint, eisdemque sub excommunicationis pœna duxerimus injungendum ut vel hæreticos quos habebant cum rebus suis crucesignatis traderent, vel, si hoc non possent, exirent de medio eorumdem, alioquin sanguis eorum super capita sua esset, ipsi tamen nostris non acquieverunt monitis et mandatis, imo super defendenda civitate contra signatos cum ipsis hæreticis juramento interposito convenerunt. Appropinquante igitur exercito civitati, domini quorumdam castrorum adjacentium male sibi conscii, a facie signatorum fugerunt; sed milites et fideles reliqui castrorum ipsorum ad exercitum fiducialiter accedentes, se sua, et ipsa castra in manus signatorum dederunt, fidelitatem eis et hominium facientes; et in vigilia beatæ Mariæ Magdalenæ redditum fuit nobis nobile quoddam castrum quod dicitur Servianum, cui alia plura castra, et ipsa bona admodum, appendebant. In crastino vero, in festo sanctæ Magdalenæ, in cujus ecclesia cives bitterrenses dominum suum dudum proditionaliter interfecerant, mane obsessa est civitas: quæ quidem natura loci, viris et victuatibus adeo videbatur munita quod per longum temporis putaretur posse quantumlibet exercitum sustinere. Verum, quia non est fortitudo, non est consilium contra Deum, dum tractaretur cum baronibus de liberatione illorum qui in civitate ipsa catholici censebantur, ribaldi et alii viles et inermes personæ, non exspectato mandato principum, in civitatem fecerunt insultum, et mirantibus nostris, cum clamaretur: Ad arma, ad arma, quasi sub duarum vel trium horarum spatio, transcensis fossatis ac muro, capta est civitas Biterrensis, nostrique non parcentes ordini, sexui, vel ætati, fere viginti millia hominum in ore gladii peremerunt; factaque hostium strage permaxima, spoliata est tota civitas et succensa, ultione divina in eam mirabiliter sævicnte. Disseminato ergo rumore tanti miraculi usque adeo territi sunt universi, ut montana petentes et invia, inter Bitterrensem et Carcassonam reliquerunt castra nobilia plusquam centum, referta tamen ciboriis et reliqua supellectili quam fugientes secum nequiverant asportare: inter quæ castra erant quamplurima adeo natura loci viris divitiisque munita ut viderentur insulsum nostri exercitus posse facile longissimo tempore sustinere. Inde, duce Domino, cujus ducebatur amore, in festo sancti, Petri ad vincula totus Christi exercitus Carcassonam pervenit, civitatem utique populosam et in sua perfidia tam loci fortitudine quam divitiarum abundantia gloriantem. Obsessa igitur civitate in crastinum nostri fecerunt insultum primum suburbium; quod utique licet vallo, muro et propugnaculis valde munitum esset, nostri tamen inter imbres lapidum, inter tela balistarum, inter lanceas et gladios defendentium, quasi sub duarum horarum spatio omnia transcendentes, tam potenter quam mirabiliter intravere suburbium, ipsurnque incendio vestarunt. Inde vero erectis machinis, octavo die captum est majus suburbium, et ab ipsis civibus incendio devastatum.

Couclusisigitur hostibus infra civitatis angustias, cum supra quam crederetur a nostris multa interius cives ipsius laborarent inedia, se ac sua omnia et civitatem ipsam obtulere, signatis, dummodo eis vita ex misericordia servaretur, et deducerentur securi tantummodo una die. Habito itaque communi consilio, quasi necessario principes sunt inducti ad hanc misericordiam faciendam; tum quoniam apud homines non videbatur civitas facile posse capi, utpote loci positione et humana industria munitissima, licet hoc facile Deo esset, qui omoia faciebat; tum quia plurimum timebamus ne si vi civitas caperetur, sicut de aliis locie jam contigerat, etiam invitus principibus, sive ab his qui nobiscum erant corpore sed non mente, sive ab ipsis hostibus omnia incendio vastarentur; et sic hujusmodi necessitate inducti, sub prædicta forma recipi permisimus civitatem, ut ea per catholicos viros munitæ, reliquæ civitates et castra quæ occupavit exercitus ab hæresi per Catholicorum prudentiam expientur, qua per incolarum nequitiam fuerant hactenus turpiter maculata. Ut igitur terra, quam in servorum suorum manibus Deus dedit, ad honorem ipsius sanctæque Romanæ Ecclesiæ ac totius Christianitatis servetur, nobilis vir Simon de Monteforti, sanctitati vestræ, sicut credimus, bene notus, vir armis strenuissimus, fide devotissimus, ac totis viribus persequi desiderans hæreticam pravitatem, in principem et dominum terræ ipsius de communi consilio est electus; cujus quantum sit desiderium circa reparandum in partibus illis Ecclesiæ Dei statum ex hoc evidenter apparet, quoniam jam ipse disposuit ut de tota terra quam ibidem dederit ei Deus decimæ et primitiæ Ecclesiis cum integritate solvantur, ac si quis huic suo proposito contrairet, ipsum tanquam sunmet Ecclesiæ, inimicum totis viribus impugnaret, ac de singulis laribus terræ suœ vult annuatim Romanæ Ecclesiæ denarios tres persolvi; et, ne possit in ditione sur censura ecclesiastiaca vilipendi, constituit ut si castellanus per quadraginta dies in excomunicatione permanserit antequam reconcilietur Ecclesiæ, centum solidos, si miles fuerit, vel burgensis quinquaginta, si plebeius quilibet, viginti solidos componat; et in recognitionem dominii Romanæ Ecclesiæ aliorum dominorum in omnibus salvo jure, disposuit annis singulis certam vobis solvere pensionem. Pro ipso igitur et cum ipso beatitudini vestra preces offerimus humiles et devotas quatenus in suis petitionibus, quas faciet per solemnes nuntios qui sunt pro eo ad sedem apostolicam accessuri, sum solita pietate dignemini exaudire; ut per favorem Romanæ Ecclesiæ terram illam prorsus emundet ab hæretica pravitate. Licet enim major pars excercitus ad partes suas redierit, expedito per Dei gratiam duorum mensium spatio quod vix sperabitur posse per biennium vel triennium expediri, adbuc tamen tot milites aliique probi homines curm dicto nobili remanserunt quod, dummodo ab Ecclesia, cujus negotium ipse gerit, in expensis juvetur, facile sibi erit non solum acquisitam terram defendere, sed expusis prorsus hæreticis, præter Tolosam, totam aliam occupare. Cum enim, præter civitates, plusquarn ducenta optima castra possideat, ac vicecomitem Biterrensem hæreticorum pessimorum defensorem teneat vinculis compeditum, evidenter apparet eum ad muniendam terram hujusmodi et aliam acquirendam multis viris ac viribus indigere. Multa quæ desunt prædicti nuntii, sanctitati vestræ referent viva voce, sicut qui semper præsentes fuerunt.1MIGNE, J. P.: Patrologie latine. París. 1855. Vol. 216, 137-141, doc. CVIII.

Categories
Documents

Setembre de 1209

Informe de Miló sobre la seva missió

Durant el mes de setembre 1209, Miló envia al Papa l’informe de la seva missió en l’afer albigès. Amb aquesta carta, Miló completa l’altra missiva que ja havia enviat al papa després del 18 de juny.

Aquí Miló no amaga la mala relació que té amb el comte de Tolosa. Vol fer constatar que Ramon VI ha violat gairebé tots els punts del seu jurament del 8 de juny a Sant Gèli, i avisa al papa que vagi amb compte amb la llengua del comte, hàbil en la difusió de mentides i injúries. A més insisteix en la culpabilitat de Ramon com a instigador de l’assassinat de Pere de Castellnou.1VILLEMAGNE, A.: Bullaire du Bienheureux Pierre de Castelnau, martyr de la Foi. Montpeller: Imprimerie de la Manufacture de la Charité, 1917. pp. 266-267. Doc. núm. LXV.


Sanctissimo Patri et domino Innocentio, Dei gratia, summo pontifici, Milo, humilis servus, ejus voluntarium debitæ servitutis obsequium. Postquam cum exercitu signatorum a Lugduno per Provinciam usque ad Montempessulanum processi, reverendo patri Cisterciensi abbati et principibus visum fuit plurimum expedire quod ad terram nobilium virorum comitum Provinciæ et Furcalcariensis, partim pro reformanda concordia inter eos, etc., celeriter remearem. Cumque ad Arelatensem civitatem venissem, oculata fide perspexi quod alias fama intellexeram nuntiante; videlicet quod vir nobilis Willelmus Porcelleti munitionem quamdam fortissimam super duabus ecclesiis et in cœmeteria ipsarum constructam in insula quadam juxta ripam Rhodani non longe ab eadem civitate in perniciem transeuntium possidebat, domosque Domini converterat in speluncas latronum. Innumera enim maleficia, rapinæ scilicet, exactiones indebitæ, furta et cæteræ abominationes committebantur in ea, et timebantur nihilominus infuturum committi. Propter quod, etc., usque præsentium, plenius continetur. Quia igitur, sancte Pater, ad hoc res per Dei gratiam jam devenit ut in tota Provincia sit summa pax et tranquillitas reformata, dummodo facile non solvantur quæ multa sunt deliberatione statuta, beatitudinem vestram, humili supplicatione, deposco quatenus si forsitan, sicut a multis creditur, Tolosanus comes, pacis et justitiæ inimicus, ad præsentiam vestram accesserit pro recuperandis castris quæ mihi vestro nomine assignavit, quod se jactat posse facile obtinere, non vos moveat ejus lingua solis mendaciis et contumeliis erudita; sed, sicut meruit, de die in diem manus Ecclesiæ sentiat graviores. Cum enim super quindecim ad minus capitulis præter alias juratoriam ab eo receperim cautionem, fere in omnibus manifestissime dejeravit, in his præcipue quæ in aliis litteris continentur factis nomine domini Regensis et meo. Unde a jure quod habet in civitate Melgorii cecidit manifeste, et septem munitissima castra quæ de suis habeo in commissum Romanæ Ecclesiæ ceciderunt, etc., usque sunt exhibere. Verum, sicut in præfatis habetur litteris, adhuc usque ad proximum festum omnium sanctorum exspectabitur; in quo si non venerit satisfacturus de omnibus, contra ipsum tam spiritualiter quam temporaliter procedetur. Castra siquidem quæ de suis habeo adeo sunt artificio et natura loci munita, etc., usque facillimum sit ipsum exterminare de terra quam sua vita turpissima diutius maculavit, etc., usque Licet enim tam comes ipse quam præfatus nobilis cujus adeo munitionem destruxi quod pro centum millibus solidorum in statum pristinum reparari non posset, occulte mihi exitium machinetur, sicut multorum certa relatione cognovi, nihil me tamen ab eo quod cæpi poterit revocare, quamvis uterque mortem fuerit machinatns legati [Petri de Castronovol].

Nam et comes semper postea interfectorem ipsius familiarem habuit et amicum, cum esset antea inimicus, et Willelmus Porcelleti germanum interfectoris ejusdem postea semper habuit commensalem.2VILLEMAGNE, A.: Bullaire du Bienheureux Pierre de Castelnau, martyr de la Foi. Montpeller: Imprimerie de la Manufacture de la Charité, 1917. pp. 263-265. Doc. núm. LXV.

 

Categories
Documents

27 de juliol de 1209

El Papa escriu al comte de Tolosa, reconciliat amb l’Església per Miló, perquè perseveri en el bé.

L’endemà de la reunió de Sant Gèli, on Miló havia concedit condicionalment l’absolució al comte de Tolosa, el legat escriu a Innocenci III per informar-lo de l’esdeveniment i expressar-li el desig de tornar a Roma.

El seu primer contacte amb Ramon VI havia estat suficient per a fer entendre a Miló que mai obtindria res d’un home decidit a prometre-ho tot i a no guardar res. Desanimat, volia acabar allà la seva missió que considerava inútil.

El papa li respon des de Viterbo que sens dubte seria molt apreciada la seva presència a Roma, però que havia de perseverar en una obra on el seu zel prudent podria obtenir resultats fructífers; i sospitant els motius que empenyien a Miló a tornar a Roma, el Sobirà Pontífex envia aquesta carta al comte el mateix dia, perquè es comprometi a complir les condicions prescrites pel seu legat i no es desviï del bon camí que acabava d’emprendre.1VILLEMAGNE, A.: Bullaire du Bienheureux Pierre de Castelnau, martyr de la Foi. Montpeller: Imprimerie de la Manufacture de la Charité, 1917. pp. 262-263. Doc. núm. LXIV.


Nobili viro R[aimundo] comiti Tolosano.

Gaudemus in Domino et in potentia virtutis ipsius, quod, licet contra te dudum fuerint multa suggesta, quæ famam tuam videbantur multiformiter denigrare, tu tamen, ut eam omnino purgares, totum te nostris exposuisti mandatis, exhibens cautiones quantas et quales dictus filius magister Milo notarius noster, apostolicæ sedis legatus, exegit, et sic qui multis fueras in scandalum, factus es pluribus in exemplum, ut circa te manus Domini videatur mirabiliter operata. Cum ergo pro certo credamus quod hoc tibi, non solum spiritaliter ad salutem, verum etiam temporaliter ad profectum, debeat redundare, ut amodo inter fideles fructifices et abundes in pace catholica, qui hactenus inter perfidos dispergebas et consumebas in bellica clade; nobilitatem tuam rogandam duximus et monendam, per apostolica, tibi scripta mandantes, quatenus talem in omnibus te studeas exhibere, quod nos, qui tuum desideramus in Domino commodum et honorem, ad exhibendum tibi gratiam et favorem merito debeamus induci, pro certo confidens quod indebitum tibi, nolumus inferri gravamen.

Datum Viterbii, VI Kalend. Augusti pontificatus nostri anno duodecimo.2VILLEMAGNE, A.: Bullaire du Bienheureux Pierre de Castelnau, martyr de la Foi. Montpeller: Imprimerie de la Manufacture de la Charité, 1917. pp. 261-262. Doc. núm. LXIV.